L’amor és inventiu fins a l’infinit. Traça camins. Descobreix alternatives. No es cansa; viu per arribar a l’altre. Per un altre. Sempre present, raó de si mateix. Per a un altre. És intel·ligent, sagaç, agosarat. Valent. No defalleix. No és ingenu. I no és –ni molt menys– simple poesia. En mig de les dificultats quotidianes, emprèn qualsevol viatge. No fuig a les contrades de la imaginació o el xantatge. Per respirar al costat de qui s’estima, per fer-se carn en les entranyes del viure. L’amor busca el bé, camina, construeix. Escolta i acull. Es fa un amb l’altre. Sempre. S’inventa.